Pancakes

Fa molt de temps que no faig cap entrada al bloc... No és per manca de ganes, no! Més aviat és un problema de temps. No sé a vosaltres però, sincerament, trobo que els dies no estan ben dissenyats. Sí, sí, estàs llegint el que acabes de llegir: no estan ben dissenyats! A mi no m'arriben les hores. I clar, a veure qui és el guapo/a que es queixa i a qui! Jajaja!

Tranquils, no m'he tornat boja! Bueno.... suposo que només una mica per manca d'hores de son... Esperem que sigui transitori!

En aquesta ocasió us porto una recepta típicament americana (però amb modificacions "made in me", of course!). Segur que heu vist mil vegades a les películes o serials americans la típica imatge familiar: tots asseguts a la taula de la cuina, ampolla de llet tamany industrial, ampolla de suc comercial amb un tamany el doble que el de la llet, zero fruita, i unes coses rodones banyades d'un líquid transparent al damunt. Doncs bé, això són els pancakes (traducció literal: pastissos de paella). En essència, un pancake vindria a ser com un crep però més molsut. La recepta difereix una mica en els ingredients (els pancakes porten llevat). El xarop que se li posa al damunt és "sirope de arce" (deures per mi: buscar traducció al català).

El meu marit i jo som molt aficionats als serials americans i a més jo sóc aficionada a la cuina (no es nota, oi?). Un dia, veient un capítol en el que els personatges menjaven pancakes, em va dir: Beti, podríes fer-me pancakes no? Així que buscant, buscant, vaig trobar una recepta bastant fidel i vaig fer-li pancakes al meu maridet (amb recepta ja modificada, clar!). Des d'aleshores em demana pancakes mooooolts diumenges.

RECEPTA PER A 8-10 PANCAKES (en funció de tamany de paella)

1 taça i mitja de farina
1 taça i quart de llet (jo poso semidesnatada que és la que gastem a casa)
1 ou
1 c/s oli d'oliva verge extra més un rajolí per la paella
1 c/s sucre
1 c/p rasa de sal
3 c/p de llevat

El procediment és ben fàcil. Jo tinc una taça a casa (de les de cafè amb llet) que no és ni molt gran ni molt petita i és la que faig servir sempre per fer pancakes. Es bat l'ou en un bol i s'hi mesclen tots els ingredients.
S'escalfa bé una paella i s'hi tira un rajolí d'oli. Vigilem q sigui la mínima expressió ja que no volem pancakes oliosos. Un cop està ben calenta, s'hi tira un cullerot de massa. Jo utilitzo un cullerot de servir sopa. Això haureu d'investigar quins són els estris que millor us van entre els que teniu a casa. Amb el primer pancake ja podeu veure si la quantitat de massa que hi heu posat s'adequa al diàmetre de la paella. En quant a la paella, que sigui d'uns 10-15 cm de diàmetre màxim ja que si no ens sortiran pancakes per a 4 persones! El primer que feu millor llenceu-lo ja que tindrà massa oli. La resta ja els podeu anar posant en un plat entre dos trossos de paper de cuina o un drap fi ben net per tal que no perdin calor. Quan poseu la massa a la paella deixeu que es cogui. Sabreu com va la cocció perquè començaran a aparéixer unes bombolletes a la massa. Quan veieu que n'hi ha bastantes, passeu una espàtula per sota del pancake i greu-lo per tal que es cogui per l'altra banda. Vigileu que no es cremi massa, només s'han de veure dauradets.

Un cop fets hi podeu posar "sirope de arce" per fer-ho típicament americà o bé hi podeu posar xarop de xocolata o qualsevol melmelada.

Apa doncs! Bon profit! Ja veureu que és súper fàcil i són boníssims!!!!

Coca de vidre

Abans de res, FELIÇ ANY NOU!! Sí, una mica tard però resulta que entre festes i embolicar-me amb nous projectes doncs em quedo sense temps!! Com s'han portat els Reis Mags? Segur que fantàsticament bé!

Aquest és el meu primer intent de fer una coca de vidre. Coses a millorar: la massa ha de ser encara més fina... I això que m'hi vaig estar força estona amb el corrió amunt i avall! 

S'ha de dir que aconseguir fer una coca de vidre perfecta és el meu gran objectiu (bé, un d'ells!). I per què, us preguntareu? Doncs bé, cada any per l'aniversari i pel sant de la meva àvia paterna (la Iaia Mercè) ens reunim tota la família a casa seva i fem un berenar-sopar. El moment més esperat de la festa és quan surt a escena la coca de vidre. Quina coca!!!! Té el seu punt de torrat, amb aquell sucre caramelitzat i aquell anís evaporat, fina finíssima i brillant com si d'un tros de vidre es tractés i amb aquell "crec" tan meravellós en clavar-li mossegada... Ohhhhhhh! Només de pensar-hi se'm fa la boca aigua!

De tant que ens agrada la coca de vidre un dia vaig pensar: i per què no la faig jo? I vet aquí que vaig iniciar la meva recerca de la recepta de la coca. I noi, la feina després va ser meva per decidir quina escolliria així que vaig acabar fent el q faig sempre: recopilar informació i fer-ne un compendi propi.  Aquesta recepta adaptada va quedar pendent d'elaboració per manca de temps...

Aquests Nadals, aprofitant que ens podíem trobar els tres germans, vam decidir fer una calçotada. Així doncs vam anar a comprar els calçots i les viandes per fer-los a la brasa. Tot estrenant-me en l'elaboració de la salsa dels calçots (recepta properament a la secció receptes salades) vaig pensar que seria una ocasió perfecta per fer la coca de vidre. I sí senyor, estic arribant a la conclusió que el meu fort és la improvització!! I de nou em vaig trobar cuinant a les 2 de la matinada... No tinc remei!!

Bé, no m'enrotllo més i dono pas a la recepta. El que aquí us deixo és una coca de vidre estil propi (i repeteixo que la massa ha de ser molt MOLT fina...)

COCA DE VIDRE

• 1/2 Kg de farina de força
• Oli d'oliva verge extra (uns 100 mL)
• 15 g de sucre més sucre per espolsar sobre la coca
• 15 g de sal
• 25-30 g de llevat premsat (un cub del que venen al Mercadona)
• 75 mL de llet semidesnatada
• 1 got d'anís (jo he fet servir Marie Brizard)

Es preescalfa el forn a 220ºC. Es col·loca la farina en un bol gran (o sobre la taula enfarinada) i es fa un volcà. Al mig hi posarem el llevat, la sal, el sucre, la llet, un rajolinet petit d'anís i una cullerada sopera d'oli. Es treballa bé la massa fins que aquesta sigui flexible i no s'enganxi (si cal, afegir més farina). S'hi fa una bola i es deixa reposar uns 10 minuts dins del bol tapat. Passat el temps es talla la bola de 8 parts i s'en fan 8 boles. Es deixen reposar 10 minuts més. Es prepara la safata del forn amb paper vegetal i s'estiren les boles amb el corrió tot fent formes allargades i no molt amples d'uns 10-18 cm (recordeu que ha de quedar MOLT fi!!!!!). Es pinten amb oli (siguem generosos) i es deixen reposar 10 minuts més. Amb els dits, s'han de fer uns sots al llarg de tota la coca per tal que l'oli penetri. Fet això, espolvorejar el sucre (a discreció) i coure a 220ºC uns 10 minuts o fins que es vegin les coques rosses. Tot just treure la coca del forn, regar les coques amb anís mentre encara són molt calentes perquè d'aquesta manera l'alcohol s'evaporarà i el sucre de l'anís quedarà ben impregnat a les coques.

I ja ho tenim!! Només un petit apunt: hi ha qui hi posa pinyons. Aquests s'han de posar tot just després de pintar les coques amb l'oli. Jo no hi poso perquè les de ca la Iaia tampoc en porten.

Aquesta recepta és una de les moltes que es poden fer amb nens petits i d'aquesta manera els acostem a la gastronomia de la terra i, de pas, els tenim entretinguts una bona estona!

Espero que gaudiu de les vostres coques com a casa hem gaudit d'aquestes!!

Una abraçada i fins a la propera!

Cupcakes de xuxes! (xiclet amb núvols de sucre)

Sí, heu sentit bé! De xiclet! I com? Doncs un dia, llegint el primer bloc que vaig llegir sobre cupcakes (Objetivo Cupcake Perfecto) vaig topar amb la recepta dels cupcakes de xiclet. A part de trobar-los espectacularment preciosos (Alma, ets una artista!) els vaig trobar molt curiosos i vaig començar a buscar la pasta de xiclet. Heus ací com vaig topar-me amb un altre dels blocs que m'inspiren (Cupcakes a Diario) ja que na Ivana (una altra artista!) té botiga on-line (on, per cert, podreu trobar la pasta de xiclet). De la recepta de la Ivana vaig reservar-me la idea de la crema suïssa... però això per a una altra ocasió!

Si hem de ser sincers no vaig seguir ni una recepta ni l'altra! De fet van ser la meva inspiració però vaig experimentar del tot... 

Aquests cupcakes els vaig fer en plena època de descobriments diversos, com la pasta de núvols de sucre o Marsmallows Fluff. Ara sé que l'ús que li vaig donar va ser potser el més pringós possible! Tornaré a experimentar fent-ne un frosting...

PER A LA MADALENA (12-14 u)

• 100 g de mantega a temperatura ambient
• 100 g de sucre
• 3 ous
• 200 g de farina
• 1 1/2 c/p llevat
• 120 mL de llet semidesnatada
• 1 c/s de xiclet en pasta

Es preescalfa el forn a 180ºC i es preparen les paperetes al motlle. En un bol es mescla el llevat amb la farina. En un altre bol es mescla la mantega amb el sucre. S'afegeixen els ous un a un i remenant cada vegada. Després s'afegeix la meitat de la farina, després la llet i finalment la resta de la farina. Un cop tots els ingredients ben integrats s'afegeix la pasta de xiclet i es mescla bé. S'omplen 2/3 de cada papereta i es fornegen durant 20 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

Aquesta vegada no vaig voler fer frosting. Ja us he dit que va ser experimentació total! Així que vaig agafar el Marsmallow Fluff i el vaig estendre per tota la superfície del cupcake. Per decorar vaig usar uns mini-núvols de sucre que vaig comprar. El resultat és, si més no, curiós. 

No sé si us haureu fixat però en aquesta recepta no he fet servir oli sinó mantega... La propera vegada que els faci ja canviarem coses!!

Aquí els cupcakes de xiclet i els de figa preparats per anar a una reunió de dietistes-nutricionistes... Jajajaja! I que consti que en van menjar!

I això és tot! Moltes gràcies per llegir-me i fins a la propera!