Abans de res, FELIÇ ANY NOU!! Sí, una mica tard però resulta que entre festes i embolicar-me amb nous projectes doncs em quedo sense temps!! Com s'han portat els Reis Mags? Segur que fantàsticament bé!
Aquest és el meu primer intent de fer una coca de vidre. Coses a millorar: la massa ha de ser encara més fina... I això que m'hi vaig estar força estona amb el corrió amunt i avall!
S'ha de dir que aconseguir fer una coca de vidre perfecta és el meu gran objectiu (bé, un d'ells!). I per què, us preguntareu? Doncs bé, cada any per l'aniversari i pel sant de la meva àvia paterna (la Iaia Mercè) ens reunim tota la família a casa seva i fem un berenar-sopar. El moment més esperat de la festa és quan surt a escena la coca de vidre. Quina coca!!!! Té el seu punt de torrat, amb aquell sucre caramelitzat i aquell anís evaporat, fina finíssima i brillant com si d'un tros de vidre es tractés i amb aquell "crec" tan meravellós en clavar-li mossegada... Ohhhhhhh! Només de pensar-hi se'm fa la boca aigua!
De tant que ens agrada la coca de vidre un dia vaig pensar: i per què no la faig jo? I vet aquí que vaig iniciar la meva recerca de la recepta de la coca. I noi, la feina després va ser meva per decidir quina escolliria així que vaig acabar fent el q faig sempre: recopilar informació i fer-ne un compendi propi. Aquesta recepta adaptada va quedar pendent d'elaboració per manca de temps...
Aquests Nadals, aprofitant que ens podíem trobar els tres germans, vam decidir fer una calçotada. Així doncs vam anar a comprar els calçots i les viandes per fer-los a la brasa. Tot estrenant-me en l'elaboració de la salsa dels calçots (recepta properament a la secció receptes salades) vaig pensar que seria una ocasió perfecta per fer la coca de vidre. I sí senyor, estic arribant a la conclusió que el meu fort és la improvització!! I de nou em vaig trobar cuinant a les 2 de la matinada... No tinc remei!!
Bé, no m'enrotllo més i dono pas a la recepta. El que aquí us deixo és una coca de vidre estil propi (i repeteixo que la massa ha de ser molt MOLT fina...)
Aquests Nadals, aprofitant que ens podíem trobar els tres germans, vam decidir fer una calçotada. Així doncs vam anar a comprar els calçots i les viandes per fer-los a la brasa. Tot estrenant-me en l'elaboració de la salsa dels calçots (recepta properament a la secció receptes salades) vaig pensar que seria una ocasió perfecta per fer la coca de vidre. I sí senyor, estic arribant a la conclusió que el meu fort és la improvització!! I de nou em vaig trobar cuinant a les 2 de la matinada... No tinc remei!!
Bé, no m'enrotllo més i dono pas a la recepta. El que aquí us deixo és una coca de vidre estil propi (i repeteixo que la massa ha de ser molt MOLT fina...)
COCA DE VIDRE
- 1/2 Kg de farina de força
- Oli d'oliva verge extra (uns 100 mL)
- 15 g de sucre més sucre per espolsar sobre la coca
- 15 g de sal
- 25-30 g de llevat premsat (un cub del que venen al Mercadona)
- 75 mL de llet semidesnatada
- 1 got d'anís (jo he fet servir Marie Brizard)
Es preescalfa el forn a 220ºC. Es col·loca la farina en un bol gran (o sobre la taula enfarinada) i es fa un volcà. Al mig hi posarem el llevat, la sal, el sucre, la llet, un rajolinet petit d'anís i una cullerada sopera d'oli. Es treballa bé la massa fins que aquesta sigui flexible i no s'enganxi (si cal, afegir més farina). S'hi fa una bola i es deixa reposar uns 10 minuts dins del bol tapat. Passat el temps es talla la bola de 8 parts i s'en fan 8 boles. Es deixen reposar 10 minuts més. Es prepara la safata del forn amb paper vegetal i s'estiren les boles amb el corrió tot fent formes allargades i no molt amples d'uns 10-18 cm (recordeu que ha de quedar MOLT fi!!!!!). Es pinten amb oli (siguem generosos) i es deixen reposar 10 minuts més. Amb els dits, s'han de fer uns sots al llarg de tota la coca per tal que l'oli penetri. Fet això, espolvorejar el sucre (a discreció) i coure a 220ºC uns 10 minuts o fins que es vegin les coques rosses. Tot just treure la coca del forn, regar les coques amb anís mentre encara són molt calentes perquè d'aquesta manera l'alcohol s'evaporarà i el sucre de l'anís quedarà ben impregnat a les coques.
I ja ho tenim!! Només un petit apunt: hi ha qui hi posa pinyons. Aquests s'han de posar tot just després de pintar les coques amb l'oli. Jo no hi poso perquè les de ca la Iaia tampoc en porten.
Aquesta recepta és una de les moltes que es poden fer amb nens petits i d'aquesta manera els acostem a la gastronomia de la terra i, de pas, els tenim entretinguts una bona estona!
Espero que gaudiu de les vostres coques com a casa hem gaudit d'aquestes!!
Una abraçada i fins a la propera!
